RENOVACIÓ de la FLAMA de la LLENGUA CATALANA

QUÈ ÉS LA RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA?
La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu i alhora festiu, que organitza cada any una entitat o grup d'entitats excursionista de la FEEC. Tinguem en compte que la lleialtat a la llengua del país és una de les constants que identifiquen el nostre excursionisme.

Aquest acte, que s'organitza ininterrompudament des de 1970, vol refermar any rera any la voluntat d'un poble per mantenir ben viva la nostra llengua i en homenatge a Pompeu Fabra (lingüista savi i excursionista exemplar), i consisteix en renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, encendre la flama a la seva tomba de Prada de Conflent i portar-la fins a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat on cremarà durant tot un any i sota el lema de "L'encengué la fe, la portà l'esforç i la manté la voluntat d'un poble". 

En la nostra cultura popular el foc simbolitza que tenim una llengua viva i alhora que ens mantenim compromesos a difondre-la i defensar-la per damunt de tot. Aquest es el sentit que donem tant a les fogueres de Sant Joan com al Correlengua, per exemple.

Cada any, pels volts del 20 de febrer, en memòria del naixement de Pompeu Fabra, recuperem aquesta festa, a través de la Renovació de la Flama de la Llengua.


HISTÒRIA DE LA FLAMA
L'any 1968 s'escaigué el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Amb aquest motiu tingueren lloc una sèrie de celebracions reivindicatives de la personalitat del nostre país, celebracions a les quals es volgué sumar l'excursionisme.
D'una banda, el Centre Excursionista de Catalunya va tenir la idea de celebrar un campament excursionista com els que havia organitzat Pompeu Fabra. Es decidí de fer-lo a Prada de Conflent per poder-li retre homenatge a la seva tomba i fer-ho al mes de juny. Així es van posar en contacte amb la Delegació d'Entitats Culturals Catalanes de Perpinyà per demanar els permisos necessaris.
Quan tot estava preparat, els fets de maig a França (grans vagues estudiantils i de treballadors en forta repressió policial) demanaren ajornar els actes. 
D'altra banda, tenint en compte la vinculació de Fabra amb el món excursionista i la importància que la defensa de la llengua havia tingut dins d'aquest àmbit, algunes entitats demanaren al que aleshores es deia Federació Catalana de Muntanyisme de fer-ne un acte reivindicatiu. La proposta va ser acceptada per unanimitat i entusiasme. 
En vista de la coincidència, el Centre Excursionista de Catalunya es va afegir a aquesta comisió. Com a iniciativa bàsica es proposà d'instituir la Flama de la Llengua Catalana, encenent-la a Prada, al peu de la tomba de Pompeu Fabra, i fer-ne la portada a Montserrat a peu. 
Els actes es feren els dies 12 i 13 d'octubre de 1968. Es trobaren Entitats Excursionistes, Delegacions d'Entitats Culturals Catalanes d'Europa i Amèrica, amb seu a Perpinyà, i moltes persones a titol personal. 
El primer dia hi hagué foc de campament, en actuacions i parlaments que varen glossar la figura de Fabra. 
El dia següent, el grup d'excursionistes anà fins l'Ajuntament, a la casa on va viure i morir Fabra, dipositaren flors i anaren en comitiva fins al cementeri on reposa el seu cos. Davant de la tomba, la seva filla Carola Fabra procedí a l'encesa d'una flama. Segons la premsa francesa, més d'un miler de persones assistiren a aquests actes.

Després dels parlaments, es va anar a Sant Miquel de Cuixà, on cuatre sacerdots, un del Principat, un de Mallorca, un de València i un del Rosselló, oficiaren una missa. 
Al vespre la Perpinyà hi hagué audició de sardanes i recital de dances catalanes. Mentrestant la Flama ja feia camí cap a Montserrat.

El diumenge següent la Flama va arribar a Montserrat després de vuit etapes per camins de muntanya. Hi participaren gent de vint-i-una entitats, un total de 126 portadors. A l'interior de la basílica es celebrà una missa oficiada per l'abat Cassià Maria Just. 
Jordi Mir va ser l'encarregat d'encendre la llàntia que es troba a l'atri del monestir i que havia estat oferta per tot l'excursionisme català. 

Martínez Massó va dir:
"L'ha portada l'esforç d'un poble. Una part d'aquest poble aplegada en entitats excursionistes, ha unit les iniciatives perquè fos l'esforç de tots, allò que portés aquesta Flama a Montserrat. Ho hem fet a peu, deixant caure una gota de suor a cada passa, a través d'aquesta terra catalana, des d'enllà del Pirineu fins al cor de Catalunya." 

L'any 1969, amb motiu del primer aniversari d'aquell acte, es va acordar que cada any una entitat diferent organitzés una ofrena a Montserrat i que aquest acte tingués lloc el diumenge més proper a la data de naixement de Pompeu Fabra (20-2-1868). Era doncs, el naixement de les renovacions, que s'han anat succeint any rere any fins avui.

54ª RENOVACIÓ de la FLAMA de la LLENGUA CATALANA
Durant 53 anys la voluntat d'un poble, el nostre, ha mantingut encesa aquesta petita flama que simbolitza la nostra llengua. Encara avui cal que la voluntat no defalleixi i mantingui l'esforç que, tants anys enrere, va encendre la fe que dugué aquells homes i dones a defensar la primera base de la nostra identitat nacional. 

Així, aquest 2023 ha arribat la 54ª Renovació, l'encarregat d'organitzar-la es l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, la flama de la llengua tornarà a encendre's a la Catalunya Nord, al cementiri de Prada on la tomba de Pompeu Fabra es l’escenari d’aquesta tradicional trobada.
Ens conviden a acompanyar l'encesa de la Flama a Prada (Conflent) i dipositar-la a Montserrat.
 
Aquesta Flama renovada serà portada, el 19 de febrer pel Tossal del Rei (País Valencià), i posteriorment com diu la tradició a Montserrat el 26 de febrer, on es mantindrà encesa nit i dia sota la inscripció: ‘Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble’. La Flama també serà del 4 al 26 de febrer a Mataró.







Pels qui estimaren...

Pels qui estimaren la materna llengua
en el temps de pobresa i de dissort:
un record.

Pels qui deixaren els honors i pompes
per conrar l'aridesa del nostre hort:
un record.

Pels qui en vaixells errants per les tempestes
no arribaren jamai al nostre port:
un record.

Pels qui aguantaren ferma la bandera
en els camps de batalla i desconhort:
un record.

Pels qui moriren per la nova pàtria
i en les tenebres els deixà la mort:
un record.

Miquel Forteza Pinya (1888-1969)

20-N Excursió a la Fageda del Retaule

 
Ei amics, companys, socis...
Prepareu-vos per la Excursió que farem aquest proper dia 20 de Novembre a la Fageda del Retaule.
Tots els anys, per la tardor, la Fageda s'omple d'un color ocre i marró que dona pas a la nova estació. Es cert que anirem una mica tard, però l'espectacle de veure La Fageda, El Pi Gros, El Faig Pare en aquell entorn meravellós, compensarà de ben segur la falta de fulles seques...

Així que ja ho sabeu, si voleu venir només us cal saber el següent:
- El Recorregut serà gairebé tot per pista, una mica de desnivell, però gens difícil ni dur.


- Es una excursió oberta a tothom, a totes les edats i gratuita.

- A les 7:00 del dia 20 de Novembre a la Zona Esportiva de Bítem.

- Pels que serem, anirem carregant vehicles i ens anirem direcció la Senia i el Pantà d'Ulldecona.

- Us teniu que portar menjar i beure.

- Recordeu que el temps pot canviar radicalment. Aneu previstos de roba, "xubasqueros", calçat de muntanya, motxilla i càmera de fotos.

- També teniu en compte que aquesta excursió ens ocuparà unes quantes horetes, la tornada a Bítem serà sobre les 15:30 aprox.




Salutacions a tothom i ens veiem aviat!!!